Què veure i fer a Xile

Santiago de Xile, al peu dels Andes

La capital sol ser un magnífic punt de partida. Santiago de Xile està situada entre els Andes i la Serralada de la Costa, a uns 80 quilòmetres del Pacífic, i combina modernitat, història i cultura en barris amb personalitats molt marcades.

• Centre històric. Jo començaria recorrent la Plaça d'Armes i entrant a la Catedral Metropolitana abans de continuar cap al Palau de la Moneda i el Museu Històric Nacional. Després val la pena caminar pels carrers Ahumada i Huérfanos i acabar pujant al turó Santa Lucía. Hi ha una visita que sempre recomano en aquesta zona: el Museu Xilè d'Art Precolombí, un dels museus que més m'interessen de Llatinoamèrica.

• Barri Bellavista. És un dels sectors amb més ambient de Santiago, amb bars, restaurants i botigues. Allà es troba La Chascona, la casa museu de Pablo Neruda, i també el funicular que permet pujar al turó San Cristóbal per contemplar una panoràmica de la ciutat.

• Barri Providencia. Aquí apareix una cara més residencial i moderna de Santiago. La Gran Torre Santiago i el mirador Sky Costanera permeten observar la ciutat des de les altures i apreciar la seva relació amb les muntanyes que l'envolten.

Si t'atrau l'art urbà, hi afegiria el barri Yungay, on els murals converteixen els seus carrers en una mena de museu a l'aire lliure. És una manera d'incorporar al recorregut una zona de Santiago amb una expressió artística molt present en les seves façanes.

Voltants de Santiago

Des de la capital hi ha diverses escapades que permeten ampliar la mirada sobre la zona central de Xile. Jo combinaria una jornada urbana a Valparaíso amb una experiència vinculada al vi a la Vall del Maipo.

• Valparaíso. És una de les meves excursions imprescindibles des de Santiago. Aquesta ciutat portuària, acolorida i caòtica es gaudeix caminant, utilitzant els seus històrics funiculars i recorrent els seus turons. Jo començaria per la plaça Sotomayor i el barri del Plan abans d'anar ascendint. Entre les visites que inclouria hi ha el turó Florida, on es troba La Sebastiana, una de les cases de Pablo Neruda.

• Vall del Maipo. Si t'interessa conèixer els vins xilens, aprofitaria per realitzar un tast en alguna de les seves famoses bodegues i sumar al viatge una experiència vinculada a un dels productes més reconeixibles del país.

Salars, flamencs i estrelles: Desert d'Atacama

Si he de triar un dels paisatges que més identifico amb el nord de Xile, penso inevitablement en el Desert d'Atacama. La meva recomanació és utilitzar San Pedro de Atacama com a base per recórrer la regió i començar des d'allà les diferents sortides.

A més, establir-se primer a San Pedro ajuda a aclimatar-se progressivament a l'altura abans de visitar alguns dels punts situats a major altitud. El desert ofereix experiències durant les 24 hores del dia: el paisatge canvia amb la llum i, quan desapareix el sol, el cel pren el protagonisme.

San Pedro de Atacama

San Pedro dóna la benvinguda amb construccions d'adobe, carrerons polsosos i una identitat local molt reconeixible. Al centre es troben la Plaça d'Armes, el carrer de vianants Caracoles i nombroses botigues d'artesania.

N'hi ha prou amb aixecar la mirada cap a l'horitzó per trobar la silueta del volcà Licancabur, que acompanya moltes de les vistes d'aquesta zona del desert.

Entre les meves recomanacions hi ha visitar l'església d'estil barroc andí de San Pedro. Fixa't especialment en el seu sostre, on s'utilitzaren materials propis de l'entorn, com cactus i fang.

Valls que mereixen una visita

Al voltant de San Pedro apareixen valls de formes capricioses, extensions de sorra i roques amb tonalitats que canvien segons la llum. Hi ha diversos que considero imprescindibles i que permeten descobrir cares molt diferents del desert.

• Vall de la Mort o Vall de Mart. Està a uns 3 quilòmetres de San Pedro. Allà espera un paisatge de pedres i sorra amb una aparença marciana, i les seves dunes permeten practicar sandboard.

• Vall de la Lluna. Recomano visitar-lo quan el sol comença a descendir i la serralada de la Sal adopta diferents tonalitats. Si prefereixes evitar els moments amb major concentració de viatgers, el meu consell és recórrer-lo al matí.

• Vall de l'Arc de Sant Martí i Galeria de Yerbas Buenas. Les roques de colors criden immediatament l'atenció, mentre que els petròglifs permeten observar com els pobles ancestrals de la regió plasmaren part dels seus coneixements a la pedra.

Pobles que has de conèixer

Més enllà dels grans paisatges, aquesta zona permet acostar-se als assentaments i comunitats que han viscut al desert. Jo inclouria Tulor i Socaire per sumar aquesta dimensió cultural al viatge.

• Tulor. Permet acostar-se a un dels primers assentaments agrícoles del nord de Xile. Allà es conserven els vestigis d'aquest curiós poble de construccions circulars.

• Socaire. Aquesta petita població permet conèixer tècniques tèxtils i artesanies realitzades amb cactus. Si busques portar-te algun record, comprar artesania local ajuda a més a donar suport directament a la producció de la regió.

Reserva Nacional Los Flamencos

La Reserva Nacional Los Flamencos concentra alguns dels paisatges que més recordo del nord xilè. Salars, llacunes altiplàniques, volcans, flamencs i mamífers andins se succeeixen en un entorn dominat per grans extensions obertes.

Entre els meus imprescindibles hi ha la llacuna Cejar i la llacuna de Pedra. Aquí la gran concentració de sal permet viure la curiosa sensació de flotar a l'aigua, mentre l'entorn permet també observar flamencs i gaudir del paisatge del salar.

Salar d'Atacama

Dins d'aquest entorn, la llacuna Chaxa és coneguda per la presència i cria de flamencs. Jo dedicaria temps a intentar distingir les tres varietats que es poden trobar a la zona: flamencs andins, xilens i de James.

També recomano arribar fins a les llacunes altiplàniques Miñiques i Miscanti. Al mig d'aquest paisatge àrid, les seves superfícies d'aigua semblen enormes miralls envoltats per les muntanyes de l'altiplà.

Guèisers del Tatio

Els Guèisers del Tatio es troben a uns 4.300 metres sobre el nivell del mar i són una de les experiències per les quals val la pena matinar durant l'estada a Atacama.

Jo recomano visitar-los a la matinada. Les columnes de vapor, l'olor a sofre i el fred del matí creen una escena que es queda gravada a la memòria i mostren una cara completament diferent del desert.

Quan cau la nit encara queda una altra experiència. El cel de l'hemisferi sud és un dels grans records que em porto d'Atacama, amb milions d'estrelles visibles sobre el desert i la possibilitat de localitzar la coneguda Creu del Sud.

Es pot realitzar una observació astronòmica acompanyada per un expert o simplement buscar un punt apropiat i mirar cap amunt. En qualsevol dels dos casos, reservaria una nit per gaudir del cel.

Regió dels Llacs i Illa de Chiloé: natura i tradicions

El sud torna a transformar completament el paisatge. Puerto Varas, a les ribes del llac Llanquihue, és una base que recomano per recórrer la Regió dels Llacs.

L'herència alemanya es reconeix en part de la seva arquitectura i també en la seva gastronomia. Des d'aquí es poden organitzar visites a Frutillar i Puerto Octay, practicar esports nàutics i recórrer alguns dels paisatges al voltant del llac.

El gran protagonista visual és el volcà Osorno, amb el seu característic con, visible des de nombrosos punts de la regió. Quan apareix clar sobre el llac resulta difícil apartar la mirada.

També reservaria una visita per al Parc Nacional Vicente Pérez Rosales, on un dels meus imprescindibles són els Saltos del riu Petrohué. L'aigua i el paisatge volcànic formen una de les imatges que més associo a aquesta part del viatge.

Després continuaria cap a Chiloé. L'illa té una identitat pròpia que es reconeix en els seus palafits, fires artesanals i construccions de fusta.

Un dels seus grans elements patrimonials són les 16 esglésies de fusta declarades Patrimoni de la Humanitat. Durant el recorregut recomano conèixer Castro, Ancud i Dalcahue per acostar-se a diferents cares de la vida chilota.

La natura també té molt pes en aquesta etapa. Es poden recórrer els boscos humits del Parc Nacional Chiloé i acostar-se a un lloc tan particular com el Bosc Enfonsat de Chepu.

Si el viatge es realitza entre setembre i març, inclouria els illots de Puñihuil per observar pingüins de Magallanes i de Humboldt. És una de les experiències de fauna que val la pena tenir en compte al organitzar les dates.

I guardaria també un moment per acostar-me al Moll de les Ànimes i al Moll de la Llum. Són dos llocs que recomano especialment si et ve de gust tornar amb algunes fotografies del paisatge de Chiloé.

Natura en estat salvatge per la Carretera Austral

Recórrer la Carretera Austral significa endinsar-se en una de les zones més salvatges de la Patagònia xilena. Bona part de la carretera no està asfaltada, tot i que els paisatges que apareixen al llarg del recorregut recompensen cada quilòmetre.

Entre els meus imprescindibles hi ha el Parc Nacional Llacuna de San Rafael. El parc protegeix la glacera del mateix nom i s'hi pot accedir navegant des de Puerto Chacabuco.

Una altra parada que no deixaria fora són les Capelles de Marbre, situades al llac General Carrera. Aquestes curioses formacions presenten vetes i diversos tons de blau que canvien l'aspecte de la roca segons l'aigua i la llum.

Per arribar-hi es navega des de Puerto Tranquilo, on es pot contractar la visita. L'aproximació pel llac forma part d'una de les imatges més reconeixibles d'aquesta zona.

Qui gaudeixi de les activitats a l'aire lliure pot fer caminades al Parc Cerro Castillo o al Parc Patagònia. També es poden practicar ràfting i pesca als abundosos rius de la regió.

La meva recomanació és dedicar almenys quatre dies a recórrer aquesta zona. Les distàncies i l'estat d'alguns trams fan que disposar de marge ajudi a gaudir millor de les diverses parades.

Des de Puerto Varas es pot continuar pel Creuament Andí cap a Bariloche. Una altra opció és desplaçar-se fins a Puerto Montt i embarcar-se en un creuer Skorpios rumb al sud per recórrer fiords i glaceres.

Els confins del continent: Sud de la Patagònia

Estepes infinites amb ovelles, glaceres, guanacs, llacs, pumes, balenes i vent formen part del paisatge del sud de la Patagònia xilena. És una regió que recomano conèixer si es vol experimentar una de les cares més remotes del país.

Des de Punta Arenas fins a Puerto Natales, cada parada permet acostar-se a una faceta diferent de l'extrem austral.

Punta Arenas

Punta Arenas és la ciutat més important del sud de Xile i el seu petit centre conserva una arquitectura que compta part de la seva història.

Durant un passeig apareixen grans casones i mansions relacionades amb el període d'abundància de finals del segle XIX. Són construccions que criden l'atenció al recórrer el centre i permeten imaginar una altra etapa de la ciutat.

Si t'interessa la fauna de la regió, recomano visitar el Museu d'Història Natural, on es pot aprofundir en els animals que habiten aquesta part del país. I si gaudeixes especialment de la navegació, afegiria el Museu Naval i Marítim.

Avistament de balenes i pingüins

Des de Punta Arenas hi ha dues navegacions que recomano especialment als amants de la fauna.

• Parc Marí Francisco Coloane. Es troba a l'Estret de Magallanes i durant la navegació poden observar-se balenes geperudes, lleons marins i una enorme varietat de fauna marina.

• Monument Natural Els Pingüins. La navegació porta fins a l'illa Marta i l'illa Magdalena. Durant els mesos de l'estiu austral es poden observar pingüins patagònics, albatros i corbs marins.

Puerto Natales

Puerto Natales és la porta d'entrada al Parc Nacional Torres del Paine i també un punt des del qual es pot continuar cap a El Calafate.

Si disposes de algun moment lliure entre sortides, jo aprofitaria per passejar pel Passeig Costaner o visitar el Museu Històric Municipal. Són dues opcions senzilles per conèixer una mica més la localitat.

Des del seu port també parteixen els creuers Skorpios cap a Puerto Montt, una altra possibilitat per continuar recorrent els paisatges australs per mar.

Parc Nacional Torres del Paine

El Parc Nacional Torres del Paine és un dels grans paradisos per a qui gaudeix del senderisme. La seva geografia reuneix nombrosos llacs, miradors, fauna autòctona i la famosa glacera Grey.

Hi ha diferents formes de recórrer-lo segons l'experiència que busquis:

• Recorregut panoràmic d'un dia. Permet acostar-se a alguns dels seus principals paisatges i miradors.

• Rutes a peu relativament fàcils. Són una bona alternativa per a qui vol combinar vistes panoràmiques amb caminades.

• Senders W i O. Si practiques trekking habitualment, aquests coneguts recorreguts permeten dedicar diversos dies a caminar pel parc.

Dins del propi parc també és possible navegar pel llac Grey per contemplar la glacera. És una alternativa que recomano per sumar una perspectiva des de l'aigua al recorregut terrestre.

¿T'interessa especialment la fauna? Una de les experiències que pot incorporar-se és un safari d'observació de pumes, un dels animals més emblemàtics de la Patagònia.

Molt a prop es troba la Cova del Mylodon, on es van trobar restes fòssils d'un peresós gegant. És una parada que encaixa molt bé com a complement a les jornades al voltant de Torres del Paine.

Glaceres Balmaceda i Serrano

Des de Puerto Natales recomano també conèixer les glaceres Balmaceda i Serrano, situades dins del Parc Bernardo O'Higgins.

Només es pot accedir fins a elles navegant, de manera que la pròpia travessia es converteix en part de l'experiència abans d'arribar a les glaceres.

I si busques continuar cap a territoris encara més australs, des de Punta Arenas salpen els creuers Australis cap a Ushuaia, recorrent alguns dels canals més remots de la Patagònia.

La misteriosa polinèsia: Rapa Nui, Illa de Pasqua

Per completar un viatge per Xile encara queda mirar cap al Pacífic. Rapa Nui es troba a gairebé 4.000 quilòmetres de Xile continental i pertany a la regió polinèsica.

La Illa de Pasqua atrau immediatament pels seus misteriosos moais i els seus cràters volcànics. Per a mi, la combinació de paisatge, cultura i restes arqueològiques fa que aquesta etapa tingui una personalitat pròpia dins del viatge.

• Hanga Roa. És la capital i l'única ciutat com a tal de l'illa. S'utilitza com a punt de partida per recórrer la resta de Rapa Nui. Abans de començar les visites, recomano acostar-se al Museu Rapa Nui per conèixer millor la història i la cultura de l'illa.

• Parc Nacional Rapa Nui. Aquí es troben alguns dels seus grans imprescindibles, com Rano Raraku, la pedrera de moais, a més d'Anakena i la plataforma cerimonial Ahu Tongariki.

• Ahu Tongariki. Amb els seus moais mirant cap a la sortida del sol i l'oceà Pacífic a les seves espatlles, forma una d'aquelles postals que sempre acaben associant-se a un viatge per l'illa.

• Població cerimonial d'Orongo. Es troba al cim del volcà Rano Kau i allí poden veure's cases circulars construïdes amb pedra i terra. A l'interior del cràter apareix una llacuna on habiten espècies endèmiques.

• Platja d'Anakena. Les seves sorres clares, l'aigua turquesa i les palmeres recorden que estem en plena Polinèsia. Per a mi és una de les platges que més val la pena conèixer a Rapa Nui i compta a més amb una important plataforma cerimonial amb moais.

Si gaudeixes entrant a l'aigua, també pots aprofitar l'estada per practicar snorkel o busseig a l'Illa de Pasqua, dues activitats que encaixen molt bé amb els dies dedicats a explorar l'illa.

Després de diversos viatges, el que més em segueix sorprenent de Xile és la quantitat d'experiències que caben dins d'un mateix país: caminant entre els barris de Santiago, tastant vins a la Vall del Maipo, mirant les estrelles a Atacama, recorrent Chiloé, navegant al costat de glaceres o trobant-se davant dels moais de Rapa Nui.

¿Estàs pensant en viatjar a Xile? A PANGEA t'ajudem a dissenyar un viatge a mida segons allò que realment vulguis viure, seleccionant les regions i experiències que millor encaixin amb tu. Des del desert del nord fins als gels de la Patagònia i les illes del Pacífic, Xile té prou paisatges i històries per construir un viatge completament teu.