Quan i què menjar a Costa Rica per gaudir-la de veritat
Un dels primers canvis que notes al viatjar pel país és l'horari dels àpats. Els ticos mengen aviat, cosa que encaixa perfectament amb els dies que comencen a l'alba i amb les excursions a parcs naturals.
Aquests són els ritmes més habituals:
Esmorzar: entre les 6:00 i les 8:00 h, perfecte abans de sortir cap a volcans o reserves naturals.
Dinar: entre les 12:00 i les 14:00 h, sol ser l'àpat més complet del dia.
Sopar: entre les 18:00 i les 20:00 h, normalment més lleugera.
El meu consell personal sempre és el mateix: entra en una soda i demana el que estigui preparant la cuina aquell dia. Són petits restaurants familiars on es menja autèntic, abundant i a bon preu.
Gallo pinto: l'ànima de l'esmorzar tico
Si hi ha un plat imprescindible en el menjar típic de Costa Rica, és el gallo pinto. L'he provat en hotels, restaurants i cases particulars, i el curiós és que mai no té exactament el mateix gust.
La base és senzilla: arròs i mongetes negres saltades amb ceba, pebrot i salsa Lizano, una salsa molt popular al país que aporta un toc lleugerament dolç i especiat.
Se sol servir acompanyat d'ou, plàtan madur, formatge fresc i a vegades alvocat o alguna carn. Quan el demanes amb cafè preparat en chorreador, el mètode tradicional amb filtre de tela, entens per què els ticos no se'n cansen.
Casado: equilibri i senzillesa
El casado és el plat del dia a dia costa-riqueny. És complet, equilibrat i perfecte per continuar una jornada de ruta sense sentir-te pesat.
Inclou normalment arròs, mongetes, amanida fresca, plàtan madur i una proteïna que pot ser pollastre, carn, peix o fins i tot una versió vegetariana.
Cada zona aporta el seu matís. Al Pacífic sol aparèixer peix a la planxa, mentre que a l'interior del país és freqüent el pollastre guisat. Quan tinc gana extra, sempre pregunto si tenen patacones acabats de fer: cruixents, daurats i perfectes per compartir.
Olla de carn: cullera i tradició
L'olla de carn és un d'aquells plats que parlen de família. Es tracta d'un guisat tradicional de vedella amb verdures preparat a poc a poc, amb iuca, xaiote, pastanaga, patata i plàtan verd.
La primera vegada que el vaig provar va ser un diumenge a una zona rural del país. Més que un àpat, era una reunió familiar al voltant de la taula. Aquest ambient proper forma part de la identitat gastronòmica costa-riquenya.
Tamales: Nadal… i molt més
Els tamales tenen un paper important en la cultura costa-riquenya. Tradicionalment es preparen per Nadal, però avui és fàcil trobar-los durant tot l'any.
Es fan amb massa de blat de moro farcida de carn, arròs i verdures, embolicada en fulles de plàtan i cuinada al vapor.
Preparar-los és gairebé un ritual familiar. Moltes cases organitzen jornades completes de cuina per elaborar-los entre diverses persones. Aquest treball col·lectiu és part de la tradició del plat.
Ceviche tico: fresc i diferent
El ceviche costa-riqueny té personalitat pròpia. Encara que comparteix origen llatinoamericà, el seu estil és diferent del peruà.
Es prepara amb peix blanc marinat en llimona, ceba, coriandre i pebrot, servit ben fred. El resultat és lleuger i refrescant, perfecte per a zones costaneres.
Un dels meus llocs preferits per provar-lo és al Carib, especialment a la zona de Puerto Viejo, on petits restaurants davant del mar preparen ceviche amb peix acabat de pescar.
Acompanyat de patacones cruixents, el contrast és espectacular.
Plàtan en totes les seves versions
Si hi ha un ingredient omnipresent a Costa Rica és el plàtan. Apareix en esmorzars, dinars i sopars, sempre amb una preparació diferent.
El pots trobar madur i fregit, verd en patacones, en puré o com a acompanyament de molts guisats tradicionals. Molt sovint sembla un simple extra, però acaba sent un dels sabors que més recordes del viatge.
