Què veure i fer a Islàndia

El Cercle Daurat: la meva manera preferida de començar el viatge

El Cercle Daurat és una entrada perfecta al país. En una sola jornada reuneix activitat geotèrmica, cascades, plaques tectòniques i paisatges volcànics. Per a un primer viatge, m'agrada posar-lo al principi perquè et submergeix de ple en la Islàndia més reconeixible.

Des de Reykjavík s'hi arriba de manera senzilla, així que funciona molt bé com a primera ruta després d'aterrar. Surts de la ciutat i de seguida comencen el vapor, la roca, l'aigua i aquella sensació d'estar en un territori viu.

A Geysir sempre aconsello guardar la càmera uns segons. L'aigua bull sota el terra, el vapor puja entre les passarel·les i cada erupció provoca una barreja de sorpresa i rialla nerviosa. Tant és que sàpigues que passarà: quan succeeix, impressiona.

Parc Nacional Thingvellir

Thingvellir em segueix impactant cada vegada que hi torno. Caminar-hi significa avançar entre dues plaques tectòniques, l'americana i l'euroasiàtica, amb la separació visible en el paisatge. Pocs llocs mostren la geologia d'una manera tan clara.

També té un pes històric enorme, i això fa que la visita tingui diverses capes. M'agrada recórrer els seus camins sense pressa, mirar les parets de roca i pensar que Islàndia no només es contempla, també es sent sota els peus.

Submarinisme a la fissura Silfra

Bussejar a Silfra ha estat una de les meves experiències més surrealistes a Islàndia. Nedar entre dos continents, amb una visibilitat de més de 100 metres, deixa una imatge difícil d'esborrar. L'aigua és tan clara que per moments sembla que flotes en l'aire.

Qui no vulgui bussejar té una alternativa curiosa a Hveragerdi. Al centre comercial Sunnumörk hi ha un terra acristallat des d'on es pot apreciar la separació de plaques. L'experiència és molt més senzilla, encara que a mi em va semblar un detall molt curiós per afegir a la ruta.

Visita extra: Cràter Kerid

Kerid sempre em sembla una parada molt agraïda. És un cràter volcànic de 6.000 anys, amb un llac turquesa al fons i vessants vermelloses que contrasten amb força.

Molta gent el deixa fora perquè l'entrada és de pagament, encara que jo l'inclouria sense dubtar-ho. Es visita en poc temps, es fotografia molt bé i aporta aquell punt volcànic que encaixa de meravella dins del Cercle Daurat.

Les cascades d'Islàndia: les meves parades imprescindibles en la ruta

Les cascades van ser una de les grans sorpreses del meu primer viatge. Anava conduint tranquil·la i, de sobte, apareixia una altra caiguda d'aigua enorme al costat de la carretera. Islàndia té aquesta capacitat: converteix un trajecte normal en una successió de parades memorables.

• Gullfoss em va deixar sense paraules dins del Cercle Daurat. La seva doble caiguda té una força enorme, i des del costat est el congost s'aprecia encara millor. És d'aquelles cascades que s'escolten abans de veure-les completament.

• Seljalandsfoss permet caminar per darrere de l'aigua. Surts xopa, sí, però amb un somriure difícil d'amagar. M'encanta perquè et deixa mirar el paisatge a través de la pròpia cascada.

• Skógafoss té una presència imponent. Sempre pujo pel sender de la dreta per gaudir de les vistes des de dalt. Quan apareix l'arc de Sant Martí a la base, l'escena queda gravada.

• Dettifoss resulta hipnotitzadora pel seu cabal. Acostar-s'hi pel costat oest permet sentir millor la potència de l'aigua. El so, l'escuma i el moviment creen una imatge molt crua del nord d'Islàndia.

• Dyjandi és la meva joia personal. Està en una zona remota i cau en forma de “vel de núvia”. En el camí em vaig topar amb un avió abandonat i amb el vell vaixell balener Gardar BA 64 oxidant-se al mig de la vall, una d'aquestes escenes inesperades que fan que la ruta guanyi caràcter.

• Gljufrabui queda amagat entre roques, molt a prop de Seljalandsfoss. S'hi arriba caminant per un rierol poc profund, així que convé portar calçat adequat. Per fer fotos és una meravella.

• Glymur recompensa cada pas. La ruta exigeix una mica més de temps, encara que el paisatge acompanya des del començament. En arribar a la cascada, tot l'esforç té sentit.

Llocs màgics per fer senderisme

Islàndia és un paradís per a aquells que gaudim caminant a l'aire lliure. Hi ha muntanyes de colors, canons verds, columnes de basalt, platges volcàniques i glaceres. Cada ruta té una textura diferent.

• Landmannalaugar em fascina per les seves muntanyes de colors. Les seves vessants semblen fetes de lava, minerals i cendra. Després de caminar, acabar en les seves aigües termals és un regal.

• Fjaðrárgljúfur està entre els meus canons favorits. La seva forma serpentejant i el verd de les seves parets creen una imatge molt potent. És un d'aquells llocs que conviden a parar més estona del previst.

• Ásbyrgi sorprèn per la seva forma de ferradura perfecta. La silueta del canó destaca molt dins d'un paisatge tan volcànic. M'agrada perquè ofereix una caminada tranquil·la i molt visual.

• Studlagil impressiona per les seves columnes de basalt. Arribar-hi requereix paciència i, si s'utilitza l'aparcament proper, pot fer falta un 4x4. Quan veus el riu entre les columnes, entens per què tants viatgers volen arribar-hi.

• Askja sembla un altre planeta. El paisatge és remot, mineral i ampli. És una visita que demana bona planificació, perquè arribar-hi forma part de l'aventura.

• Stokksnes sempre compensa l'esforç. La platja salvatge, les dunes de sorra volcànica i la muntanya al fons creen una de les imatges més potents d'Islàndia.

Encara que sens dubte, caminar sobre el glaciar Vatnajökull ha estat una de les meves millors vivències a l'illa. Sempre ho recomano amb guia, perquè aquí la natura mana. A la zona del Parc Nacional de Skaftafell aquesta experiència encaixa molt bé dins d'una ruta pel sud.

Altres llocs que no et pots perdre

Hi ha racons d'Islàndia que semblen trets d'un altre planeta. La llacuna Jökulsárlón va ser un d'ells per a mi: icebergs gegants flotant, foques traient el cap entre el gel i una sensació d'estar davant d'alguna cosa immensa.

Just al davant hi ha Diamond Beach. Els trossos de gel brillen sobre la sorra negra com si algú els hagués deixat allà expressament. El contrast entre el gel, el mar i la platja volcànica és brutal.

Si pots, reserva una navegació en zodiac. Acostar-se als icebergs des de l'aigua posa la pell de gallina, molt més que veure'ls des d'una embarcació gran.

Fjallsárlón mereix també una parada. Està molt a prop de Jökulsárlón, té molt encant i sol rebre menys gent. A mi em sembla una visita ideal per allargar una mica l'experiència glacial.

Viure el sol de mitjanit canvia la manera de viure la ruta. La llum acompanya durant moltes hores i permet gaudir de paisatges, carreteres i miradors amb una claredat molt particular.

Dyrhólaey: territori de frarets

Dyrhólaey em va fer somriure com una nena. La reserva natural ja impressiona pels seus penya-segats, i veure els frarets niant entre juliol i agost afegeix una escena plena de vida.

Els frarets volen, treuen el cap i es posen entre les roques. El penya-segat sembla moure's sencer. Això sí, la carretera d'accés roman tancada de l'1 de maig al 25 de juny.

També he vist frarets en altres llocs d'Islàndia:

• Reynisfjall, al sud, amb vessants plenes de moviment.

• Borgarfjörður Eystri, petit, remot i perfecte per observar-los molt de prop.

• Els penya-segats de Látrabjarg, amb colònies enormes que impressionen des de la primera mirada.

Banys termals: el relax islandès

Islàndia també es viu des de l'aigua calenta. Després d'un dia entre cascades, glaceres o carreteres volcàniques, poques coses venen més de gust que una piscina natural enmig del paisatge.

La Llacuna Blava és la més famosa. Les seves aigües lletoses, el vapor i l'entorn volcànic la converteixen en una opció molt còmoda al començament o al final del viatge.

Kualaug i Hrunalaug

Kualaug i Hrunalaug són basses petites, rústiques i molt autèntiques. Estan integrades en la natura i no tenen serveis, dutxes o vestidors, cosa que manté el seu caràcter senzill.

El seu tamany reduït permet banyar-se a unes 3 o 5 persones. Per això cal anar amb paciència, respectar el torn i deixar el lloc impecable en marxar.

Seljavallalaug

Seljavallalaug és una de les piscines naturals més emblemàtiques d'Islàndia. Està situada en un vall envoltat de muntanyes, i arribar-hi ja forma part de l'experiència.

És més àmplia que les basses anteriors, té accés gratuït i compta amb vestuaris bàsics. M'agrada recomanar-la a viatgers que volen viure un bany termal en plena natura, amb un entorn d'aquells que es recorden.

Islàndia reuneix cascades, cràters, glaceres, platges negres, frarets i banys termals en un mateix viatge. Cada jornada porta una imatge nova i una sensació diferent.

Estàs pensant en viatjar a Islàndia? A PANGEA podem ajudar-te a dissenyar una ruta a mida, amb les parades que encaixen amb tu i experiències pensades perquè el viatge sigui realment teu.