Menjar típic de l'Argentina

L'essència de la gastronomia argentina

Abans de recomanar-te els meus plats preferits, vull fer una breu introducció sobre la història i la varietat de plats d'Argentina. La seva cuina té un naixement profundament lligat a les seves arrels mestisses i a l'enorme diversitat cultural que va anar modelant el país al llarg del temps.

La cuina nacional és el resultat d'una trobada constant: els sabors ancestrals dels pobles originaris, les tècniques culinàries heretades de la colonització espanyola i la riquíssima influència de les successives onades d'immigrants: italians, espanyols, siri-libanessos, jueus, alemanys i molts altres; que van portar amb si ingredients, receptes i costums que van acabar arrelant-se en cada regió.

Amb el pas de les generacions, aquestes barreges no només es van conservar, sinó que van evolucionar, donant lloc a una gastronomia que avui és reconeguda arreu del món per la seva identitat forta, la seva varietat i la seva calidesa. Cada plat explica una història: la de qui van arribar, la de qui ja hi eren, i la de qui van trobar a la taula un espai de trobada, de família i de celebració.

Plats típics d'Argentina

Ara sí, et recomanaré, segons la meva experiència i com a fan del menjar que em connecta amb les meves arrels, allò que sí o sí hauries de provar. Hi ha plats que apareixen en qualsevol conversa sobre Argentina i altres que depenen més de la regió, però tots ajuden a entendre com es viu el menjar al país.

Empanades

Depenent de la regió, les empanades tenen una identitat molt marcada. Encara que es diu que el seu origen més emblemàtic és al nord del país, especialment a Salta i Jujuy, el cert és que cada província defensa amb orgull la seva pròpia recepta.

Les millors que he menjat són les empanades del nord, perquè es caracteritzen per un sabor intens i un farcit sucós preparat amb carn picada a ganivet, ceba tendra, ou dur i una bona base de ceba ofegada. A partir d'aquí, s'afegeixen variants com la patata bullida o les panses, que a tot el país resulten tan controvertides com la ceba a la truita espanyola.

Però el món de les empanades no acaba aquí. N’hi ha de pernil dolç i formatge, de pollastre especiat, d'humita, de verdures, de carn suau o picant, fregides o al forn. Les combinacions són infinites i cada una té el seu encant, la seva història i molts adeptes. És, sens dubte, un dels mossecs més deliciosos i versàtils de la gastronomia argentina.

Asado

L'asado argentí és el meu favorit de lluny. És un dels rituals més estimats de la vida argentina: una cerimònia que reuneix amics i famílies al voltant del foc. No és només un menjar; és xerrada, música, mates previs i aquell moment en què l'asador comença a preparar les brases amb paciència.

Tot comença amb l'elecció del combustible: carbó o llenya. La llenya, sobretot quebracho o algarrobo, aporta un aroma profund i brases duradores; el carbó ofereix pràcticitat i una calor uniforme. Quan les brases estan a punt, comença la cocció lenta, que és la clau de l'autèntic asado argentí.

La qualitat de la carn és fonamental. Gràcies a la ramaderia de pastura, Argentina produeix talls tendres i sucosos que aconsegueixen el seu màxim esplendor sobre el foc. Cada regió té el seu estil: graella horitzontal a la majoria de les cases o el tradicional asado a la creu, on un costellam es cuina durant hores.

Aquest mètode és típic a la Patagònia, especialment amb el famós xai patagònic, suau i lleugerament fumat. Encara que la carn de vedella és l'estrella, també es couen porc, xai, cabrit i pollastre, cadascun amb els seus propis temps i secrets. Un veritable ritual gastronòmic argentí.

Milaneses

La milanesa és un dels plats que millor representen l'herència italiana adaptada al paladar argentí. Encara que el seu origen s'inspira en la cotoletta alla milanese, a l'Argentina es va reinventar amb ingredients locals i es va convertir en un clàssic infaltable a qualsevol llar, restaurant o taverna.

Consisteix en un filet fi de carn o de pollastre, que s’arrebossa en pa ratllat després de passar per ou condimentat. Després es cuina fregida, aconseguint una cobertura cruixent i daurada, o al forn per a una versió més lleugera però igual de saborosa.

La varietat que sí o sí has de provar és la milanesa napolitana. Tot i el seu nom, no prové de Nàpols, sinó que és una invenció ben argentina: una milanesa al forn coberta amb pernil dolç, salsa de tomàquet casolana i una capa generosa de formatge fos, habitualment mozzarella.

El resultat és una combinació de textura cruixent, sabor intens i aquell gratinat irresistible que conquereix a tots els que la proven. Sol acompanyar-se amb patates fregides o amb un suau puré de patates, que fa contrast ideal amb el sabor de l'arrebossat i el formatge fos.

Pastes

Aquí la varietat és tan gran que és molt difícil triar quina és la millor. Amb l'enorme immigració italiana, l'Argentina va desenvolupar una tradició de pastes fresques que es manté fins avui. A gairebé cada barri és comú trobar botigues on les pastes s'elaboren al moment.

Per això aquest és l'altre gran plat que competeix els diumenges a la taula familiar junt amb l'asado. El costum està tan arrelat que moltes famílies tenen el seu lloc de confiança o la seva recepta habitual per repetir setmana rere setmana.

Aconsello provar els raviolis de pernil dolç i formatge amb salsa bolonyesa, una pasta fresca farcida acompanyada d'una salsa de carn amb tomàquet, un dels duets més clàssics i saborosos. També els sorrentinos, una invenció dels immigrants de Sorrento, similars als raviolis, però més grans i rodons, generalment farcits de pernil dolç i formatge.

Els ñoquis són un altre plat simple i deliciós que val la pena demanar. Se serveixen amb la salsa que més t'agradi, i la tradició argentina indica que tots els 29 del mes es mengen ñoquis i es col·loca un bitllet sota el plat per atraure prosperitat i abundància.

I no deixaria fora els fideus al tuco amb estofat, els “fideus del diumenge” per excel·lència: tallarins o espaguetis amb tuco i un estofat de carn, pollastre o xoriç roig cuinat a foc lent. És un d'aquells plats que expliquen per què la influència italiana segueix tan present a la vida diària argentina.

Altres plats regionals

Argentina també té preparacions regionals que mereixen molt la pena provar, sobretot si et ve de gust sortir dels plats més coneguts. Al nord del país apareixen receptes lligades al blat de moro, a la cuina andina i a tradicions que segueixen molt presents.

• El locro és un d'aquells plats imprescindibles. És un guisat espès i contundent elaborat amb blat de moro blanc, carabassa, mongetes i diferents carns. És molt tradicional en celebracions i dies festius, i quan el tastes entens de seguida per què segueix ocupant un lloc tan important.

• La humita en chala també em sembla una parada obligatòria, especialment al nord. S'elabora amb blat de moro tendre ratllat, formatge i espècies, embolicada en fulles de el mateix blat de moro i cuita. El seu sabor és suau i lleugerament dolç.

• Els tamales, que només es mengen al nord del país, són una altra elaboració molt representativa. Porten massa de blat de moro farcida de carn, a vegades charqui o carn dessecada, i espècies, també embolicada en fulles de blat de moro. Són més compactes i saborosos que la humita.

• A això sumaria la cassola de llama, carn de llama cuita a foc lent amb vegetals andins, pròpia de Jujuy i de zones altes de Salta.

• I també les tortillas a la parrilla o al rescoldo, un tipus de pa pla cuit directament sobre les brases o en una planxa, que acompanya pràcticament qualsevol menjar de la regió del nord.

Menjar de carrer argentí

Argentina no és precisament un destí on es mengi al carrer com a Àsia o en altres zones d'Amèrica. Hi ha algunes casetes o xiringuitos que venen menjar, però no és el més clàssic dins de la seva manera de menjar.

Si vas pel nord, sí que és molt comú comprar coques de pa a la graella, perquè les aconsegueixes pràcticament a cada cantonada. I a Buenos Aires es consumeix el famós choripán, que no és més que xoriço entre pans en llocs de carrer.

El meu consell com a experta és tenir cura amb els llocs de carrer. Convindria preguntar quins són els més recomanables i, com sempre, anar als que tenen més gent. Sol ser la millor manera d'encertar.

Begudes tradicionals d'Argentina

Quina beguda tradicional acompanya el menjar a Argentina? Hi ha diverses respostes possibles, perquè cadascuna ocupa un lloc diferent segons la regió, el moment del dia o el tipus de menjar.

• El vi negre és una de les grans referències del país. Argentina és un dels grans productors del món, i varietats com Malbec, Cabernet Sauvignon i Bonarda estan profundament lligades a la seva identitat gastronòmica. Acompanyen molt bé els asados, i el lloc ideal per visitar vinyes emblema és la província de Mendoza.

• La cervesa també ha guanyat moltíssim pes en els últims anys, especialment la cervesa artesanal. S'ha convertit en un veritable orgull nacional, i és molt comú trobar bars on es fabrica cervesa al mateix local i on pots degustar diferents varietats i estils. A Bariloche, la tradició cervesera té arrels alemanyes molt fortes, i aquesta influència es nota en la qualitat i en els estils clàssics que allí es produeixen. A tot el país, però, és fàcil trobar bones barres amb cervesa de tirador feta de manera casolana i cuidada. Recomano provar Patagonia, una marca emblemàtica de la regió sud. També una IPA o una Pale Ale, dos estils molt presents en moltes barres del país. I, per sortir de l'habitual, cerveses saboritzades, siguin fruitals, amb mel o amb espècies.

• El fernet amb Coca-Cola és una altra de les begudes més populars d'Argentina. La barreja clàssica és Coca-Cola al 70% i Fernet al 30%, i sol beure's com a aperitiu, especialment per acompanyar picades. Encara que el Fernet és d'origen italià i tradicionalment es consumeix com a digestiu per estar elaborat a base d'herbes, a Argentina va adquirir una identitat completament pròpia. Es va convertir en una beguda d'enorme popularitat a tot el país, amb una devoció especial a la província de Còrdova, on el “fernet amb cola” és gairebé un símbol cultural. És una d'aquestes combinacions que sorprenen el viatger, però que ajuden a entrar ràpidament en la vida local.

• La chicha també mereix una menció. És una beguda alcohòlica tradicional elaborada a partir de la fermentació de blat de moro, encara que en algunes variants també s'utilitzen grans com les mongetes. Es consumeix principalment al nord d'Argentina, on la seva presència està profundament lligada a l'herència inca i andina. Allà continua sent una beguda habitual en celebracions populars, rituals i reunions familiars, mantenint viva una tradició ancestral. Em sembla especialment interessant perquè connecta de forma directa amb una capa molt antiga de la identitat cultural del país.

Postres tradicionals i pastisseria

A Argentina, la pastisseria és gairebé una religió. Les «facturas», les peces de brioixeria argentines, són una institució, es troben en qualsevol fleca i la varietat és tan àmplia que sempre hi ha alguna cosa nova per descobrir.

El meu consell, allà on vagis, és demanar unes medialunas. Són similars als croissants, però més toves i amb un sabor a mantega irresistible. Dins de les varietats, també aconsello provar canyons farcits de dolç de llet, vigilants amb crema pastissera, tortites negres i pa de llet.

El meu consell aquí és clar: esmorza com un local. Un cafè amb llet acompanyat sempre per 3 medialunas em sembla un pla imprescindible per entendre aquesta relació tan quotidiana amb la fleca.

Les postres i la cultura del dolç són molt famoses al país, i per a mi hi ha diversos favorits que comparteixen gairebé tots els argentins.

• El primer és el dolç de llet, el gran soci en gairebé totes les postres i un d'aquests sabors que apareix una i altra vegada durant qualsevol viatge per Argentina.

• Els gelats artesanals també mereixen un lloc important. Els italians van deixar-hi les seves ensenyances i els gelats guanyen premis a nivell mundial pel seu sabor i gust. Aconsello moltíssim provar dolç de llet granissat, amb trossos de xocolata. També tramontana, tipus crema chantilly i xocolata. I xocolata Bariloche, amb xocolata blanca.

• Els alfajors són un altre emblema nacional i tenen moltíssimes combinacions. Els més famosos són els de xocolata farcida de dolç de llet, xocolata blanca amb nous i els de maicena. Per dimensionar el fanatisme, es realitzen campionats per tot el país per saber quin és el millor alfajor i el més innovador. És un obligatori provar-los.

• La torta Rogel és un clàssic de celebracions. Porta capes cruixents de massa molt fina intercalades amb dolç de llet i coberta de merenga italiana. És un d'aquests postres que apareixen molt en reunions familiars i que, quan està ben feta, resulta molt difícil oblidar.

• La chocotorta és unes altres postres molt present i molt estimat. Són unes postres fredes modernes, elaborat amb galetetes de xocolata remullades en cafè o llet, amb una barreja de formatge crema i dolç de llet. Fàcil i boníssima.

• I la pastafrola continua sent una de les coques més recognoscibles del receptari argentí. Es prepara amb massa suau i pot portar dolç de codony, moniato o dolç de llet, amb el clàssic enreixat de massa per sobre.

Per a mi, el menjar típic d'Argentina es gaudeix de veritat quan el vius com es viu allà: compartint, provant, comparant versions i deixant-te portar per costums que apareixen una i altra vegada en cada regió.

Si estàs pensant a viatjar al país i et ve de gust dissenyar una experiència a mida, a PANGEA podem ajudar-te a donar forma a una ruta pensada per a tu, amb sabors, parades i moments que encaixin de veritat amb el que et ve de gust viure.