Menjar típic de la Xina

Plats típics de la Xina que has de provar

Els plats típics de la Xina parlen de territori, costum i taula compartida. Al llarg del país, cada recepta reflecteix una manera diferent d'entendre el menjar: des de preparacions molt cuidades fins a mossegades senzilles que es mengen de peu, acabades de sortir d'una planxa o d'una vaporera.

Ànec lacat: la gran icona de Pequín

L'ànec lacat és un dels plats xinesos més reconeixibles fora del país. Provar-lo a Pequín canvia completament l'experiència, perquè allà conserva aquell punt de ritual que el vincula amb la història de la ciutat. Arriba a la taula tallat a làmines finíssimes, amb la pell cruixent i brillant.

La manera de menjar-lo té molt encant. Se serveix amb creps, cogombre i salsa, i cada persona munta la seva pròpia mossegada. Primer col·loques l'ànec, després les verdures, afegeixes la salsa i tanques el crep amb cura. Aquest gest converteix el menjar en alguna cosa compartida, propera i molt entretinguda.

Més enllà del sabor, l'ànec lacat parla del passat imperial de la ciutat. Té tècnica, tradició i una posada en escena que ve de gust gaudir amb atenció. Sempre recomano demanar-lo en un àpat tranquil, perquè forma part d'aquells moments que ajuden a entendre Pequín des de la taula.

Jiaozi i dumplings: petites mossegades de gran tradició

Els jiaozi estan presents en bona part del país i tenen un pes molt especial al nord de la Xina. Són empanadilles farcides de carn o verdures que poden servir-se bullides o a la planxa. La seva senzillesa és precisament el que les fa tan representatives de la cuina xinesa més quotidiana.

A mi m'agraden perquè acosten el viatger a una taula familiar. Apareixen en restaurants tradicionals, en cases locals i en àpats on es comparteixen diverses safates. Cada mossegada resulta reconfortant, fàcil d'entendre i plena d'aquella naturalitat que tenen les receptes que formen part del dia a dia.

També estan molt lligades a celebracions familiars. Solen preparar-se en moments assenyalats i es mengen en grup, amb aquella sensació de reunió que tant es repeteix en la gastronomia xinesa. Si és la teva primera vegada al país, els jiaozi són una porta d'entrada perfecta per començar a provar sense por.

Roujiamo: la "hamburguesa xinesa" de Xi'an

A Xi'an, el roujiamo és un imprescindible. Se li coneix popularment com la "hamburguesa xinesa", i consisteix en un pa pla i cruixent farcit de carn guisada durant hores. L'habitual és trobar-lo amb porc o xai, acompanyat d'espècies molt aromàtiques.

Aquest plat està profundament lligat a la història de la Ruta de la Seda. A Xi'an es nota aquella barreja d'influències als seus carrers, mercats i manera de cuinar. El roujiamo resumeix molt bé aquesta herència: pa calent, carn sucosa i un perfum especiat que es queda a la memòria.

Menjar-lo acabat de fer al Barri Musulmà és una de les experiències gastronòmiques més autèntiques del viatge. El demanes en un lloc, veus com el preparen i el prens mentre camines entre aromes, converses i graelles. Té alguna cosa directa, saborosa i molt connectada amb la vida de la ciutat.

Hot pot de Sichuan: la intensitat de Chengdu

L'hot pot a Chengdu és molt més que un plat. A la cuina de Sichuan, l'olla borbollant plena d'espècies i bitxos es col·loca al centre de la taula i tot gira al seu voltant. Cada ingredient es cuina al moment i es comparteix entre aquells que estan asseguts junts.

L'experiència és llarga, social i molt participativa. Vas introduint verdures, carn, tofu o bolets al brou, els treus amb els bastonets i els combines amb salses al teu gust. El famós pebre de Sichuan aporta aquella sensació tan característica a la boca, potent i addictiva per a qui gaudeix del picant.

Chengdu té una cuina amb molt de caràcter. Per això, el meu consell és començar amb prudència si el picant et mereix respecte. Quan trobes el punt adequat, l'hot pot es converteix en un àpat molt divertit, d'aquells que es recorden tant pel sabor com per la conversa al voltant de l'olla.

Peix a la cervesa: el sabor suau de Guilin

A Guilin, la cuina se sent molt unida a l'entorn natural. El peix a la cervesa és un dels seus plats més representatius i es cuina lentament amb ingredients locals. El resultat té sabors equilibrats, sense excessos, i encaixa molt bé amb el paisatge de la zona.

Després de provar receptes més especiades en altres regions, aquest plat resulta molt agradable. La cervesa aporta profunditat a la salsa i el peix manté el seu protagonisme. És una preparació que es recolza més en la qualitat del producte que en la intensitat de les espècies.

El recordo com un àpat serè i molt connectat amb el lloc. Guilin convida a mirar el paisatge, a caminar al costat de l'aigua i a seure després davant una taula on el sabor arriba de manera més suau. Si busques una cuina menys picant durant el viatge, aquest plat sol funcionar molt bé.

Xiaolongbao: l'elegància de Xangai

Els xiaolongbao són petites empanadilles al vapor farcides de brou i carn. Són una especialitat molt associada a Xangai i destaquen per la delicadesa de la seva elaboració. La massa ha de ser fina, el farciment sucós i el brou ha de mantenir-se dins fins al primer mos.

Menjar-los requereix atenció. L'habitual és col·locar-los sobre una cullera, obrir una petita part perquè surti el vapor, provar el brou i després prendre la resta. Aquest gest senzill ajuda a gaudir-ne millor i forma part de l'experiència.

Per a mi, representen molt bé el caràcter de la ciutat. Són refinats, equilibrats i amb un punt lleugerament dolç. En una mossegada tan petita es nota fins on pot arribar la cuina xinesa quan treballa la precisió.

Menjar de carrer a la Xina

El menjar de carrer a la Xina és una de les millors formes d'acostar-se a la gastronomia local. Mercats nocturns, barris històrics i carrers secundaris concentren alguns dels sabors més autèntics del país. Allà el menjar es prepara al moment i moltes vegades es decideix amb la vista i l'olfacte.

Broquetes, empanadilles, pans farcits i plats saltats formen part del dia a dia. Menjar al carrer a la Xina té un pes real a la vida quotidiana, i això es nota en la quantitat de llocs, en el moviment de les cues i en la naturalitat amb què la gent demana, comparteix i segueix el seu camí.

El meu consell és observar abans de triar. Si un lloc té molta rotació i veus que el producte surt constantment de la planxa o de la vaporera, sol ser un bon senyal. També ajuda deixar-se guiar per allò que menja la gent local, perquè moltes vegades allà apareixen les millors mossegades.

L'experiència de carrer demana obertura i sentit pràctic. Pot ser que no sempre hi hagi carta traduïda, així que assenyalar, somriure i recolzar-se en el traductor del mòbil facilita molt les coses. T'imagines provar alguna cosa sense saber del tot què és i que acabi essent un dels records del viatge?

Postres i dolços tradicionals

La Xina no és especialment coneguda pels seus postres, encara que els seus dolços tenen un vincle molt fort amb les festivitats. Els mooncakes, associats al Festival de la Mitja Tardor, són els més emblemàtics. Es comparteixen en dates assenyalades i formen part d'una tradició molt arrelada.

També destaquen els panets farcits de mongeta vermella o sèsam negre. Solen ser menys dolços del que estem acostumats a Espanya, i per això convé provar-los sense esperar un final de menjar molt contundent. Tenen un altre registre, més subtil i més pensat per acompanyar.

El te sol ser el gran aliat d'aquests sabors. Molts dolços xinesos encaixen millor al costat d'una tassa calenta que com a tancament pesat d'un menú. Quan ho proves així, entens millor la lògica de la rebosteria local i la seva manera d'equilibrar el menjar.

Què es beu a la Xina

El te és el gran protagonista a la taula xinesa. Verd, oolong o pu-erh, apareix durant i després del menjar, i forma part del ritual de compartir. A molts restaurants el serveixen amb naturalitat, com un acompanyament més de la conversa.

M'agrada prestar atenció a aquests petits gestos al voltant de la tetera. Reomplir la tassa d'una altra persona, agrair amb discreció o servir primer a aquells que estan amb tu diu molt de la forma local d'estar a la taula. Són detalls senzills que fan que el menjar guanyi profunditat.

En ocasions especials apareix el baijiu. És un licor fort i tradicional, molt present en celebracions i brindis formals. El seu sabor pot sorprendre la primera vegada, així que recomano provar-lo amb prudència i entendre'l com a part d'un context social més ampli.

Els meus consells finals perquè gaudeixis de la gastronomia xinesa

La millor manera de gaudir de la cuina xinesa és compartir. Demanar diversos plats al centre permet provar més receptes, comparar sabors i participar en aquesta manera tan comuna de menjar en grup. La taula esdevé més variada i cada persona troba alguna cosa que li ve de gust repetir.

També ajuda provar sense por i acceptar que cada regió té la seva identitat. Hi ha plats suaus, receptes molt especiades, masses al vapor, salses denses, sabors lleugerament dolços i preparacions senzilles que sorprenen pel producte. Com més oberta sigui l'actitud, més rica serà l'experiència.

Menjar a la Xina implica observar i adaptar-se. De vegades el plat arriba d'una manera diferent a l'esperada, o el sabor té matisos que no encaixen amb referències conegudes. Aquí hi ha part del valor del viatge: permetre que la gastronomia et tregui del que és previsible i et regali records molt concrets.

Aquestes idees pràctiques solen ajudar molt durant la ruta:

• Demanar diversos plats per compartir i provar en petites quantitats.

• Observar què trien les taules locals abans de decidir.

• Deixar espai per als mercats nocturns i llocs de carrer.

• Preguntar pels ingredients si tens al·lèrgies o restriccions alimentàries.

• Tenir preparades algunes frases bàsiques per ajustar el picant.

Quan es viu així, la gastronomia xinesa es converteix en un dels grans records del viatge. No cal entendre cada ingredient des del primer dia. N'hi ha prou amb seure, mirar al voltant, provar i deixar que cada regió expliqui la seva història a través del menjar.

Una anotació personal abans de demanar a la taula

Hi ha un detall que sempre comento abans de seure a menjar per primera vegada a la Xina, especialment fora de les grans ciutats més visitades. Per al paladar local, el picant forma part de moltes receptes i pot aparèixer fins i tot en plats que, a simple vista, semblen suaus.

Després de diversos àpats en què vaig aprendre per experiència pròpia, recomano demanar menys picant del que és habitual. Fins i tot si creus que ho portes bé, a la Xina “una mica de picant” pot significar quelcom força seriós. Fer-ho així permet gaudir millor dels sabors que hi ha darrere: brous, verdures, carns guisades i espècies.

Aquestes frases funcionen molt bé a l'hora de demanar:

• 少辣 (shǎo là): poc picant.

• 不辣 (bú là): gens picant.

• 不要太辣 (búyào tài là): que no sigui molt picant.

Dir-ho amb naturalitat evita sorpreses i canvia molt l'experiència a la taula. També ajuda acompanyar-ho amb gestos o amb el traductor del mòbil. Quan el nivell de picant encaixa amb tu, el menjar es gaudeix més i desapareixen aquelles valenties innecessàries que poden arruïnar un plat magnífic.

Per a mi, el menjar típic de la Xina és una raó de pes per dissenyar el viatge amb afecte. Pequín, Xi’an, Chengdu, Guilin i Xangai ofereixen taules molt diferents, i cadascuna suma una part del país.

Et ve de gust viure la Xina també des dels seus sabors? A PANGEA podem ajudar-te a crear un viatge a mida, amb parades pensades perquè cada àpat formi part de la història que et portis de tornada.