Bali: l'illa dels temples i l'espiritualitat
Bali va ser la meva porta d'entrada al país i el lloc on vaig comprendre millor el ritme local. Aquí l'espiritualitat forma part de la rutina diària, i això es nota en petits detalls, des de les ofrenes a les voreres fins a les cerimònies als temples.
El meu consell és no intentar abastar-ho tot i triar bé les zones en funció del teu estil de viatge. Per a molts viatgers que es pregunten què veure a Indonèsia en un primer viatge, Bali sol ser el punt de partida més equilibrat.
Ubud, el cor verd
A Ubud vaig matinar per caminar pels arrossars de Tegallalang a les 6:15 h. Va ser un dels albes que més recordo de tots els meus viatges, perquè en arribar amb prou feines hi havia gent i vaig poder recórrer els senderons amb calma.
En el meu segon viatge vaig provar també Sidemen, una zona més rural. Em vaig quedar diverses nits i això em va permetre explorar els voltants sense presses i amb menys moviment que al centre d'Ubud.
Tanah Lot al capvespre
Tanah Lot és un dels temples més coneguts de Bali i val la pena veure'l ben organitzat. Vaig arribar una hora abans del capvespre i vaig buscar els penya-segats laterals, on hi ha menys gent i millors vistes obertes a l'oceà.
Aquest marge de temps permet gaudir del lloc sense presses i trobar una bona ubicació abans que arribi el moment més concorregut.
Platges secretes al sud
Si surts d'Uluwatu o Canggu i baixes cap a cales com Nyang Nyang o Green Bowl, trobaràs zones més tranquil·les. Sí, cal descendir bastants graons, però l'esforç compensa quan arribes a baix.
En aquesta zona també vaig descobrir beach clubs menys visibles com Rock & Reef o Karmabeach. En aquest últim, l'accés a la platja es fa en telefèric, cosa que afegeix un punt diferent al pla.