Plats típics d'Uganda que no et pots perdre
Et resumiré els plats típics d'Uganda que més recomano, amb la dificultat que el sabor sempre guanya al text. Hi ha receptes de celebració, menjars diaris i mossos de carrer que acaben convertint-se en petits records del viatge.
Matoke: el guisat típic per excel·lència
El matoke és un dels plats més coneguts del país. És un estofat suau de plàtan verd i carn, assaonat amb espècies. Resulta saborós, casolà i molt representatiu de la cuina ugandesa.
El curiós del matoke és que canvia força segons on el preparin. A vegades té una textura més cremosa; en altres ocasions, una presència més compacta o una salsa amb més protagonisme. Aquesta varietat fa que valgui la pena tastar-lo més d'una vegada.
A mi em va molt bé en els dies més frescos de pluja. Després d'una jornada de ruta, un plat calent de matoke reconforta moltíssim. Té aquest punt de menjar fet sense presses que acompanya molt bé el viatge.
Durant una ruta per l'entorn del llac Victòria, aquest tipus de cuina cobra molt sentit. El plàtan verd està molt present al país, i el matoke mostra com un ingredient quotidià pot convertir-se en un plat ple d'identitat.
Luwombo: el plat de les festivitats
El luwombo està molt lligat a celebracions i ocasions especials. Es prepara amb carn o peix cuinats al vapor en fulles de plàtan i sol portar salsa de cacauet. És una recepta tradicional amb molt de sabor.
La fulla de plàtan té un paper clau en el resultat. Els ingredients queden embolicats i es cuinen lentament en el seu propi suc, la qual cosa aporta una textura sucosa i un aroma molt característic.
Quan el vaig provar, em va semblar un plat fet amb molt de compte. La combinació de carn o peix, salsa de cacauet i cocció lenta dona com a resultat una recepta saborosa, amb personalitat i molt vinculada als moments de reunió.
Si sorgeix l'oportunitat durant el teu viatge, val la pena demanar-lo. No sempre està disponible en tots els llocs, així que convé preguntar i deixar-se aconsellar per qui coneix bé la cuina local.
Chapati: el pa per excel·lència
El chapati és un imprescindible a Uganda. També està present en molts altres països africans, malgrat que el seu origen està a l'Índia. A Uganda el trobaràs en mercats, parades al carrer i taules familiars.
La seva preparació és molt senzilla. La massa s'amassa a mà i s'estira fins a formar discs finets, fets únicament amb farina, aigua i sal. Després es cuina fins a convertir-se en un pa pla, tendre i molt fàcil de combinar.
A mi em sembla un d'aquests bàsics que sempre vénen de gust. Acompanya guisats, serveix com a snack i també funciona com a base d'altres plats. Acabat de fer, calent i amb les vores lleugerament torrades, és deliciós.
Als mercats el veuràs amb molta facilitat. És pràctic durant els trajectes i una bona forma de començar a familiaritzar-te amb els sabors ugandesos abans de passar a receptes més contundents.
Rolex: menja’n en qualsevol moment!
El rolex és el meu plat favorit d'Uganda. Serveix per esmorzar, dinar o sopar. És senzill, sucós i molt saborós, d'aquells mossos que vénen de gust gairebé a qualsevol hora.
La recepta combina truita, verdures i chapati. Es prepara amb ou, ceba, tomàquet i pebrot; després es col·loca un chapati calentet damunt de la truita i s'enrotlla tot. El resultat és un mos fàcil de menjar i ple de sabor.
Per mi, el rolex sempre ve de gust. M'agrada acabat de fer, quan el chapati encara està calent i la truita conserva una textura sucosa. És un d'aquests menjars de carrer que acabes buscant de nou durant el viatge.
A més, veure'l preparar té molt d'encant. En pocs minuts, la parada s'omple d'olor de planxa, verdures i pa calent. T'imagines començar el dia així abans de continuar la ruta?
Ugali: el menjar del dia a dia a l'Àfrica
L'ugali és un aliment fonamental a tot l'est d'Àfrica. A Uganda també es consumeix molt. És una massa de farina, similar a unes farinetes compactes, molt utilitzada per acompanyar plats de verdura o peix.
Al meu entendre, té poc gust per si sol. El seu paper a la taula és acompanyar altres plats i completar el menjar diari. Per això resulta interessant provar-lo durant el viatge.
L'ugali acosta molt a la cuina quotidiana. Potser no sigui el plat que més sorprengui al primer mos, però sí ajuda a entendre què es menja en el dia a dia i com es combinen els aliments en moltes taules locals.
El meu consell d'experta per a aquesta part del viatge: als mercats i parades al carrer trobaràs chapati, cacauets torrats i carns a la brasa. Tot sol estar fresc i ple de sabor, sobretot en llocs amb molta rotació.
